Berlin
Els que em coneixieu ja ho sabeu, i els que no ja us ho dic ara: el cap de setmana passat vam fer una visita fugaç a Berlin.
Confesso que mai no havia estat a Alemanya, per la qual cosa m'havia fet una idea bastant allunyada de com podia ser Berlin amb el que realment m'hi vaig trobar. Allò que no ens agrada que ens facin a nosaltres els passavolants que passen pel nostre país: veure-ho tot amb la mirada miop dels tòpics.
Per sort, vaig reaccionar ràpid i amb el meu sentit de la vista agudíssim (cal compensar la sordera familiar en l'agudesa en algun sentit), em vaig adonar que Berlin és diferent.
És diferent en sí mateixa, això ho vam poder comprovar la primera tarda caminant més d'una hora i mitja des de Kreuzberg fins a Potsdamerplatz: de l'aparador de restaurants de menú a 5 €, cafès, locutoris, de tot arreu però sobretot turcs, passaves progressivament a l'assèptic paissatge de gratacels i cubs i turistes i gelats a 9 €. Tot això, després d'atravessar una línia imaginària que era l'antic mur.
Del mur, en vam veure les restes que queden a Friederichstrasse, repintat, en una iniciativa de fa 7 o 8 anys, per una varietat d'artistes, estils i qualitats molt diverses. Allà m'hi hagués passat mig matí, badant davant de petits detalls i fent milers de fotos. El problema era que aquest viatge estava sota la dictadura de l'interès general, i els meus interessos normalment no són els interessos de l'altra gent... per tant es va fer el què es va poder mentre 8 persones m'esperaven amb cara de fastiguejades a l'altra punta de mur.
El passeig pel barri de Friedrichstrasse va ser realment curiós, el mercadillo de diumenge on els alemanys es venen tot el que no necessiten, em va estranyar no trobar una botiga amb uns quants jubilats d'oferta, jeje... el restaurant italià d'amos turcs amb música de fons de Pantera i Megadeth, el bolso preciós que em vaig comprar a un alemanyot molt simpàtic (devia ser pq li estava comprant un bolso?), la caseta destartalada feta aprofitant un tros de mur, d'això se'n diu sentit pràctic, si senyor!!
La resta va ser interès general, deambular en autobús i caminant pel centre fer cafès i cerveses en una espècie de casa ocupada amb calefacció. Mal de peus i mala llet premenstrual -ara ho sé, llavors no-.
L'últim dia, vam fer un apart aprofitant que volàvem a Tegel i la resta a Schönefeld, i vam anar a un museu. Sí sí, un museu, un d'aquells llocs horrorosos on van el turistes i la gent d'ànima pobre a comprar llibretes i postals de Taschen, jaja!
Doncs al Pergamon -després de barallar-nos amb un alemanyot antipàtic que no ens deixava guardar l'equipatge a la consigna (gràcies senyor amable del bar del museu per haver-nos-el guardat tu a la teva cuina)- vam flipar bastant amb l'espoli de la Grècia i antiga Babilònia que alemanys, francesos i anglesos van perpetrar cap allà el 1900. Les portes de ceràmica decorada i el carrer sencer del mercat de Milet, un temple d'Artemis tot complet, i el temple de Pergamon, amb frontons, altar, tot i més mangat vilment del lloc d'origen. Que si, que així es conserva i avui encara ho podem veure i que els bàrbars dels seus propietaris hi haguéssin construït a sobre un Alcampo i un multicines, però collons, és que aquests bàrbars són el llinatge directe dels que van aixecar tot aquest patrimoni increïble. En fi, paradoxes molt bèsties que cadascú ha de reflexionar una estona com a mínim un cop a la vida.
I res tornar a Caldes, passant per Barcelona, Sant Celoni i Sant Esteve en una tarda nit interminable de transport públic i privat.
A Berlin, hi tornarem. Segur!!
Confesso que mai no havia estat a Alemanya, per la qual cosa m'havia fet una idea bastant allunyada de com podia ser Berlin amb el que realment m'hi vaig trobar. Allò que no ens agrada que ens facin a nosaltres els passavolants que passen pel nostre país: veure-ho tot amb la mirada miop dels tòpics.
Per sort, vaig reaccionar ràpid i amb el meu sentit de la vista agudíssim (cal compensar la sordera familiar en l'agudesa en algun sentit), em vaig adonar que Berlin és diferent.
És diferent en sí mateixa, això ho vam poder comprovar la primera tarda caminant més d'una hora i mitja des de Kreuzberg fins a Potsdamerplatz: de l'aparador de restaurants de menú a 5 €, cafès, locutoris, de tot arreu però sobretot turcs, passaves progressivament a l'assèptic paissatge de gratacels i cubs i turistes i gelats a 9 €. Tot això, després d'atravessar una línia imaginària que era l'antic mur.
Del mur, en vam veure les restes que queden a Friederichstrasse, repintat, en una iniciativa de fa 7 o 8 anys, per una varietat d'artistes, estils i qualitats molt diverses. Allà m'hi hagués passat mig matí, badant davant de petits detalls i fent milers de fotos. El problema era que aquest viatge estava sota la dictadura de l'interès general, i els meus interessos normalment no són els interessos de l'altra gent... per tant es va fer el què es va poder mentre 8 persones m'esperaven amb cara de fastiguejades a l'altra punta de mur.
El passeig pel barri de Friedrichstrasse va ser realment curiós, el mercadillo de diumenge on els alemanys es venen tot el que no necessiten, em va estranyar no trobar una botiga amb uns quants jubilats d'oferta, jeje... el restaurant italià d'amos turcs amb música de fons de Pantera i Megadeth, el bolso preciós que em vaig comprar a un alemanyot molt simpàtic (devia ser pq li estava comprant un bolso?), la caseta destartalada feta aprofitant un tros de mur, d'això se'n diu sentit pràctic, si senyor!!
La resta va ser interès general, deambular en autobús i caminant pel centre fer cafès i cerveses en una espècie de casa ocupada amb calefacció. Mal de peus i mala llet premenstrual -ara ho sé, llavors no-.
L'últim dia, vam fer un apart aprofitant que volàvem a Tegel i la resta a Schönefeld, i vam anar a un museu. Sí sí, un museu, un d'aquells llocs horrorosos on van el turistes i la gent d'ànima pobre a comprar llibretes i postals de Taschen, jaja!
Doncs al Pergamon -després de barallar-nos amb un alemanyot antipàtic que no ens deixava guardar l'equipatge a la consigna (gràcies senyor amable del bar del museu per haver-nos-el guardat tu a la teva cuina)- vam flipar bastant amb l'espoli de la Grècia i antiga Babilònia que alemanys, francesos i anglesos van perpetrar cap allà el 1900. Les portes de ceràmica decorada i el carrer sencer del mercat de Milet, un temple d'Artemis tot complet, i el temple de Pergamon, amb frontons, altar, tot i més mangat vilment del lloc d'origen. Que si, que així es conserva i avui encara ho podem veure i que els bàrbars dels seus propietaris hi haguéssin construït a sobre un Alcampo i un multicines, però collons, és que aquests bàrbars són el llinatge directe dels que van aixecar tot aquest patrimoni increïble. En fi, paradoxes molt bèsties que cadascú ha de reflexionar una estona com a mínim un cop a la vida.
I res tornar a Caldes, passant per Barcelona, Sant Celoni i Sant Esteve en una tarda nit interminable de transport públic i privat.
A Berlin, hi tornarem. Segur!!
posted by Rituslee at 9:29 a. m.
1 comments
