dilluns, d’octubre 29, 2007

Carpetes vitals

Ara fa uns dies vaig tornar a muntar el PC vell a l'estudi, i encara que és una tartaneta immensa (gairebé) mai falla. Allà dins, hi ha un munt de fotos dels tres últims anys que em vaig entretenir a mirar, classificar i ordenar en carpetes gairebé tota la tarda.

Ho podriem resumir en tres grans subgrups: la carpeta "sopars a ca la gent" i la carpeta"gent sopant a casa". A aquestes cal afegir-hi tres viatges, i alguna sortida de cap de setmana. Ah si, i la carpeta i "X'periments", on hi han anat a parar totes les composicions inclassificables, amb gat o sense, que he fotografiat en els meus moments inspirats, sense tenir massa idea de com funciona la càmera més enllà de l'automàtic... però aquesta no compta.

Em torno a mirar el nom de les carpetes i penso per mi mateixa que no m'hauria imaginat mai fent aquesta reflexió. Han passat tres anys i només hi ha tres carpetes.

dimecres, d’octubre 24, 2007

Riure

Dissabte vaig pujar el Pedraforca amb uns amics. Ja ho sé, fa un mes que no escric i ja torno a explicar batalletes, i en podria explicar unes quantes, perquè pràcticament no hi ha hagut cap de setmana sense sortida a la muntanya (estic dispersa, sóc a la biblioteca i no em concentro. Em falta una tassa de cafè i un paquet de tabac, així s'escriuen millor els post.). Retorno al què deia.

Dissabte vaig pujar al Pedraforca i després el vaig baixar (obvi, sinó encara seria allà i no a la biblioteca desconcentrada intentant escriure això que escric). Feia molts anys que l'havia fet, el Pedra, ben bé 15 o 16, i recordava la grimpada final com una aventura, però no recordava la baixada per la tartera com a cap cosa especial.

Vam baixar corrent, cridant, caient de cul de tant en tant, i jo no podia parar de riure. Els mirava a ells com baixaven, com queien i com cridaven i m'agafaven encara més ganes de riure. Quina sensació més xula, baixar corrent d'una muntanya i riure.

Feia temps que no reia tant.

Avui m'he trobat un ram de roses grogues al correu i he rigut (fluixet i cap endins perquè continuo a la biblioteca). I no, això no significa que hagi deixat de ser intolerant amb tot allò que deia fa un mes. Em mantinc ferma en les meves conviccions, manies i instransigències tanta estona com faci falta, però si em fan riure... si em fan riure perdo els principis i a vegades els finals.

I m'ha quedat clar que no teniu cap problema amb mirar-me el cul. Això m'ha quedat clar.

I me'n vaig que em fan fora de la biblioteca i hi ha un senyor que espera amb cara d'emprenyat.

Per sortir del pas

Si, si, ja ho sé. Fa més d'un mes que he abandonat el blog. No és culpa meva (bé, només una mica) és culpa dels senyors del telèfon que són uns careros. Mirant i remirant factures, un dia vaig arribar a la conclusió que pel servei que donaven cobraven massa. I això, adéu ADSL. Adéu blog actualitzat amb regularitat. No ho faré més. A partir d'ara mateix escriuré des de la biblioteca. Em reclamen posts per totes bandes. Gràcies supporters.