dilluns, de novembre 26, 2007

Post al Sr. veí altruïsta

Em veig obligada a dedicar aquest post a aquest veí anònim i enrollat que no ha posat clau al seu wi-fi i que paga religiosament la factura que li envia el senyor Jazztel. Funciona a estones, tot s'ha de dir... només hi ha una ratlleta de cobertura i a vegades cap. Però quan funciona, funciona!! I escolta, què vols que et digui, prefereixo estar a casa apuntant amb el portàtil cap a totes bandes a veure si pillo senyal d'estranquis que baixar a la biblioteca.

A la biblioteca s'hi barregen molts conceptes que no em deixen concentrar per escriure i que a més em fan mooolta mandra:

1. El pitjor: el temps és limitat si no vas amb portàtil. I a sobre tenen horaris, quina barra! Des d'aquí reclamo una biblioteca tipus 7 eleven al poble ja mateix!

2. T'incomuniquen! has d'apagar el mòbil. Si et truquen i contestes ve un bibliotecari d'aquells amb cara de marejat (tots fan cara de marejats, us hi heu fixat?) i et fot bronca, per parlar fluixet fluixet per telèfon.. ningú li ha dit que ell fa més soroll que tu mentre et diu que callis amb cara de fàstic?

3. Preparació: anar a la biblioteca implica sortir al carrer i jo sóc una presumida -un dia d'aquests ja escriuré un post sobre això- amb la qual cosa perdo mitja hora abans de sortir per vestir-me, pentinar-me perfumar-me i posar-me crema a les mans. Ep, però una mica desarreglada, eh? sense que es noti que el resultat final comporta haver estat perdent el temps més de mitja hora ...

4. Estar envoltada de tants llibres que mai tindré temps de llegir i de tanta música que mai tindré temps d'interioritzar m'angoixa, i llavors és quan els agafo de tres en tres. Després em passa el termini de préstec i m'oblido de tornar-los, no me'ls he llegit tots i m'ho passo fatal donant excuses pel retard al bibliotecari que fa cara de marejat.

PEr tot això i per molts més motius que ara mateix no em vénen al cap és un plaer escriure des de casa, despentinada, amb una tassa de tè al costat (avui ja he pres massa cafès) i l'Stan Getz sonant de fons. Per celebrar-ho em fumaré un cigarro de més, a la salut del Sr. Veí enrollat.

Ei gràcies de veritat. Només et demanaria, veí desconegut, que no se t'acudís de prèmer el botonet del router mentre escric aquest post.

diumenge, de novembre 11, 2007

Stones, versió íntima

Va ser en el mateix moment de marcar aquell número de telèfon que vaig saber que allò ja no tenia aturador. Sonava Simpathy for the devil i em vaig quedar sola en un estadi olímpic ple de gent. Sóc impulsiva. No podia distingir si hi havia algú a l'altra banda del telèfon escoltant, i no vaig dir res. No calia. Aquella, no era una simple trucada, era tota una declaració d'intencions.
Benvinguda incertesa, Pleased to meet you / hope you guess my name.