La justa mesura
La passada i l'anterior han estat setmanetes d'emocions fortes. Com que sóc dona d'impulsos -o això diuen- últimament necessito desimpulsar-me d'alguna manera i aquest cap de setmana ha estat fent la volta llarga del Camí Moliner. Tinc una bici nova que va mooolt bé però que no eximeix de pedalar. Ahir l'estrenava i em feia molta il·lusió, com quan era petita. La volta era trencacames com totes les voltes llargues pels voltants de Matadepera. Aquesta feia 46 Km. de puja-baixa sense parar. Un parell d'avituallaments i un dinar al pavelló del poble quan acabaves.
Estic contenta perquè encara que sóc una mica petardo a les baixades -encara tinc por i no domino la màquina- a les pujades vaig fent al meu ritme però pràcticament sense parar. Encara haig d'acabar de trobar la justa mesura a això d'anar amb bici. Bé, a això i a tantes altres coses a la vida.
Estic contenta perquè encara que sóc una mica petardo a les baixades -encara tinc por i no domino la màquina- a les pujades vaig fent al meu ritme però pràcticament sense parar. Encara haig d'acabar de trobar la justa mesura a això d'anar amb bici. Bé, a això i a tantes altres coses a la vida.