divendres, de març 07, 2008

Sóc més lluny que estimar-te

Fa uns dies em deia l'amic Perdedor que moltes cançons parlen de tu. Una frase et retrata. Una frase, en un context que segurament no té res a veure amb el teu estat vital, la clava. L'art, quan és autèntic, et permet identificar-te en la creació d'un altre i aquesta recreació ja no pertany a l'altre, que ja és teva.

Avui a la tarda feia l'última pujada del dia amb els esquís de muntanya, després d'haver esquiat fons tot el matí. Quan faig esforços d'aquests, per no agobiar-me desperto un mecanisme de pensament evasiu curiós. El meu cap es converteix en una espècie de juke-box de cançons-bucle. Avui la moneda ha servit per activar una estona de Calamaro i una estona de Miguel Poveda cantant poetes catalans. Ferrater em pot i l'he repetit fins al cim, com un tantra.

Sóc més lluny que estimar-te. Quan els cucs
faran un sopar fred amb el meu cos
trobaran un regust de tu. (...)

Aquests són els versos més macabrament preciosos que mai has llegit.

dimecres, de març 05, 2008

Després de veure la cara de psicòpata del Tomàs Molina anunciant la nevada que està caient al Pirineu, em començo a posar nerviosa només de pensar que ja puc abandonar arnés, mosquetons i màniga curta de diumenge per samarreta tèrmica polarín i gore-tex de divendres. I és que quin país de bojos, que al final de la setmana estàs a vint graus i al cap de cinc dies Port del Comte a -12... sort que vaig equipada.
Aquest nit ja m'ha costat dormir. Divendres a esquiar, peti qui peti!