El corrector del Word és traissioneru (I)

11.12 h. del matí, avinguda Diagonal amb Balmes. Faig tard, haig de ser a un funeral a les 11.30 i els semàfors m'estan fent la vida impossible. Giro el cap i veig un autobús ple de gent aliena a l'anunci que barroerament passegen conjuntament per la ciutat. Faig tard però perdo 1 minut més (ja no ve d'aquí) per fer una foto quan veig/llegeixo això:

Algú hauria de dir al senyor Clickseguros i als sàpatres publicistes redactors d'aquest anunci:

1. Que mai et pots refiar completament de les màquines (Aish!)

2. Que el corrector del word és traissioneru perquè sí

i 3. Que els pobrets correctors -els de carn i ossos, vull dir- també s'han de guanyar la vida

A no ser que entenem segur com a adjectiu i el teu cotxe tingui una autoestima pels núvols i estigui encantat d'haver-se conegut.

(-Nonononono, que em sembla que volien dir seguru... Publicitat i relacions públiques, quina gran carrera! Rituslee dixit).

Dèiem

Entre mobles vells però ben fora de lloc, fa uns dies tenia una conversa extralaboral amb un amic i company de feina esporàdic amb qui estic forjant, colze a colze, i gràcies a aquest blog una llegenda entre gerents i jefecillus vàrius.

Dèiem que passem de la trentena -alguns més de llarg que d'altres- i que continuem vivint en la circumstancialitat de les tauletes Gründtal de ca n'Ikea a 12 eurus. La capseta de mistos del meu exili era per estar-hi de pas i ho continua sent, tres (!) anys i mig després

Dèiem que potser que ja n'hi ha prou, però que ara torna a tocar això d'obrir i tancar caixes de llibres que van amunt i avall, de portar sempre el raspall de dents al bolso i unes calcetes i una samarreta netes al cotxe. De viure, de fet, al cotxe i de no trobar mai el moment per treure-li la pols. Ja ho sé que deia Margarit que "trist el qui mai no ha perdut per amor una casa" i que aquesta és una màxima que me la podria gravar a mode d'epitafi m. [LC] [FLL] Inscripció sepulcral al paraxocs del meu Polo, al costat de l'adhesiu del burro català.

Dèiem que la vida és molt perra però que moltes vegades ens fa riure, i que sort en tenim de pensar molt, però que a vegades també cal parlar i entendre'ns i que... tranquil, que és provisional, encara.