Dissabte, cols i Kung Fu

Ahir va ser un dia rodó i una nit estratosfèrica. De fet, tot el cap de setmana s'està superant. Al temps han dit que farem una altre estiu esplèndid. Divendres vam anar al teatre grec a veure Peer Gynt, que encara no sé del cert si em va agradar. El que si sé és que després de veure un muntatge així, callat no et pots quedar, i així vam estar, de tornada a casa, arreglant els mons amb el Dani... m'encanten aquestes converses.
Però no només de paraules viu l'home ni la dona, i amb la senyora Roser per fi vam coincidir en l'espai i en el temps per anar a Les Cols, a Olot. Què haig de dir? Vam menjar, beure, riure, fer les pijes i parlar, parlar i parlar (i escoltar-nos, increible pero cierto en els temps i personatges que corren últimament) des de la 1 del migdia fins les 8 de la tarda. Això és amistat i la resta són tonteries!
De tornada a Sunset Lonely, parada tècnica a casa els papis, que estaven de sopar pureta. Vaig agafar una ampolla de vi i em vaig reunir amb les nenes a ca la Ru. Com cada estiu des de fa dos anys, aquell pis està condemnat a acollir menjadors compulsius de pasta al pesto...
Després d'un sopar amb l'escatofília d'un doctor en arqueologia per tema central -qui s'ha cagat? en Ramooooooooon!!!-vam agafar el twingo per fer un viatge surrealista a la Naaaapoliiii profunda del Tonino Carotone, passant per Sants Antoni i Pere de Vilamajor per sentir la Troba Kung Fu. I oleeeeé, després de tres birres estava ballant com l'any passat, amb la mateixa gent que m'estimo i al mateix lloc, passant-m'ho teta.
Aaaaaai, i és que hi ha coses que, per sort, no canviaran mai.
Quan repetim, guapes?