Millor sense plans

Uff, ja només queden dos dies per la prova de dimecres, i no sé no sé, no estic tan cardíaca com m'esperava. De fet, a totes hores del dia no paro de donar-hi voltes i més voltes però el cor se'm dispara poc a l'hora de pensar-hi, i això no sé a què atribuir-ho. Aaai! Ja sé que és molt pesat sentir-llegir algú menjant-se l'olla per un examen, i que l'única resposta que puc obtenir és estigues tranquil·la. Intento no agobiar, I promise, però de tant en tant em surt el tic diarreïc, no hi puc fer més.

Al què anàvem, que això de preparar-me unes proves per fer de tècnic de turisme requereix una mica de treball de camp, i així va passar que dissabte vam agafar el corsita per anar a Sant Quirze del Vallès. I com que es feia tardet i això d'anar a voltar pels vallesos vulguis que no obre la gana, vam fer parada i fonda al Lluernari, grandiós sopar.

Regadets i alegrets amb una ampolleta de vi de Can Feixes, sortint del Lluernari el carrer es va omplir de musiqueta. Si la seguies anaves a un concert reggae rastafari a un parc amb l'atrezzo habitual: cerveseta de barril en got de plàstic i efluvis marianos que enamoraven. Els que feien de públic, uns personatges... de puta mare.

Aaai, i és que quan et planteges que ni sortiràs, a la vida van passant cosetes que et fan arribar a casa esperant que arribi la propera nit sense plans...