12 dies sense Ella
La molt bandarra va decidir marxar i no dir-me on anava. Vaig arribar al pis, després de quatre dies de festa. Sempre ho he fet això de deixar-la sola, i Ella sempre torna. Sap com administrar-se el menjar i l'aigua neta, que li deixo en excés, per si de cas la meva absència s'allarga...últimament no sé mai a quin llit acabaré caient morta.
El dissabte va ser l'últim dia que ens vam veure, molt d'hora al matí, perquè jo pujava a esquiar amb la maleta-de-tots-els-plans-possibles feta. Diumenge acabava l'any, i vaig dormir a CASA. El sopar, francament, poc memorable. L'endemà tornava a agafar el cotxe per anar a fer una volta amb la bici de muntanya -putus pedals fixes, porto les cames plenes de trompades de les bones- i a la tarda després de pujar una muntanyeta tornava a conduïr fins a casa d'uns amics, que viuen lluny i que em convidaven a sopar. Se'm va fer tard i feia mandra tornar a dormir a l'exili. Vaig pensar que Ella feia 3 dies que no em veia, però que tenia menjar suficient.
Pot esperar fins demà - vaig pensar.
Dimarts vaig treballar tot el matí i, tardet cap al migdia, per fi arribava al pis. I Ella no hi era. Vaig tenir un mal pressentiment, però em vaig autoconvèncer que tornaria al vespre. I no, no va tornar.
He estat 12 dies entrant per la porta i trobant-la a faltar. Rebre l'sms de la veïna, dient-me que l'havia vista voltant per les teulades, ha estat la millor notícia que he tingut del que portem d'any.
Va arribar bruta i prima. Ara, però, no me la trec de sobre.
M'encantaria poder saber què ha estat fent tots aquests dies.
No m'ho vol dir, la molt perra.
El dissabte va ser l'últim dia que ens vam veure, molt d'hora al matí, perquè jo pujava a esquiar amb la maleta-de-tots-els-plans-possibles feta. Diumenge acabava l'any, i vaig dormir a CASA. El sopar, francament, poc memorable. L'endemà tornava a agafar el cotxe per anar a fer una volta amb la bici de muntanya -putus pedals fixes, porto les cames plenes de trompades de les bones- i a la tarda després de pujar una muntanyeta tornava a conduïr fins a casa d'uns amics, que viuen lluny i que em convidaven a sopar. Se'm va fer tard i feia mandra tornar a dormir a l'exili. Vaig pensar que Ella feia 3 dies que no em veia, però que tenia menjar suficient.
Pot esperar fins demà - vaig pensar.
Dimarts vaig treballar tot el matí i, tardet cap al migdia, per fi arribava al pis. I Ella no hi era. Vaig tenir un mal pressentiment, però em vaig autoconvèncer que tornaria al vespre. I no, no va tornar.
He estat 12 dies entrant per la porta i trobant-la a faltar. Rebre l'sms de la veïna, dient-me que l'havia vista voltant per les teulades, ha estat la millor notícia que he tingut del que portem d'any.
Va arribar bruta i prima. Ara, però, no me la trec de sobre.
M'encantaria poder saber què ha estat fent tots aquests dies.
No m'ho vol dir, la molt perra.
15 Comments:
tinc una gata com la teva, i també s'escapa sovint...
però sempre torna.
I és lluny de tu, la vida encara deu ser més perra...
(Uala, no et queixaràs ;-P)
Mira que es fan estimar i es troben a faltar.
Segur que anat a buscar una mica de diversió ;-)
Assumpta: tinc una gata com la teva i la seva, i des de que va caure d'un cinquè pis no s'atreveix ni a creuar la porta.
Ritus: Només tres paraules: JA ET VAL.
Charlie hi-hat, gràcies, ja he entrat en el teu blog i he vist la teva gata blanca dins un cubell blau, preciosa, i una altra fotografia amb un gat que toca una guitarra electrica¡¡ sensacional.
ja som més en el club de gates blanques,
una abraçada
Ritus: A casa teníem tota una generació de famílies gatívoles, i el que t'ha passat a tú era el nostre pa de cada día. Nosaltres, els germans -una colla de màrrecs- en deiem que se n'havien anat de "prostigatas(os)"... B7's¡¡¡
Nena, això s'ha de celebrar!
El més important i el que tots ens preguntem.... que vol dir que no saps a quin llit cauràs morta!?
Ei Vito! Estic per convidar-la a sopar a casa...
assumpta, fins ara també ha tornat, però aquesta vegada m'ha fet esperar molt!
Perdi, no em queixaré, nonono...
Doom, tal i com va tornar, alguna de bona n'hi deuria de passar
Charlie, no em renyis, que últimament em renya tot déu. Tenim un pacte, ella fa la seva i jo faig la meva. Quan ens trobem ens rasquem l'esquena i tan amigues.
Pedra, jaja, bona aquesta!
Hisenda, amb uns gintònics a la salut de l'Arigato!! Quan?
Vito, si, és el que et penses, jajaja!
Ei Charlie, quan vulguis.
:-o
Estaria fent el "perru", no?? (Era molt fàcil, m'ho has posat en una safata...). D'acord. És dolent. Ja callo. Nanit.
Pooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooost!!!
Joderhombreyà!
Que no tens excusa.
(Que ho sé)
Un mes sense ella...
Perdi, he tingut excusa i ho saps... coming in a minute
Publica un comentari a l'entrada
<< Home