i malgrat tot...(pont mirant enrere)
Últim dia de pont i m'he llevat tard, sola i a l'exili. Malgrat tot, és un bon dia per escriure. Primera alegria -en silenci- del dia: la R., a partir d'ara la H.L. ha obert una altra caseta virtual. M'ho ha dit per mail i demanant perdó (ella és així) i jo he rigut i m'hi he passejat, i hi he trobat unes quantes perles que m'han emocionat moltíssim. Gràcies a tu H.L. per parlar el mateix llenguatge.
Dissabte em desperto a CASA en majúscules capitals. És l'únic lloc del món on m'obligo a llevar-me encara que no tingui res a fer en tot el matí. Allà vull ser-hi, desperta i conscient. Sovint em costa compartir-me i, allà hi tinc un camp d'entrenament. Abans de la tarda marxo. El cos em demana pujar muntanyes, suar, esbravar-me, contemplar cels vermells i liles.
La comunicació sense interferències és possible, encara que a vegades costi coincidir en l'espai i el temps. Divendres passo la tarda i la nit amb dues incondicionals de Sunset Lonely. Una cosa tan senzilla com preparar un sopar es pot convertir en un acte de comunicació, intens, divertit, honest i sincer. La punyetera de la H.L. ho explica millor a casa seva. A partir d'ara m'obligaré a escriure ben ràpid sobre els actes socials que compartim, que sinó em robarà els motius de post i avui en dia, tal i com estan les coses, van ben escassos... hombreyá!
Dijous toca repte. Aquest mes tindré bici nova. Com els nens. Abans de tenir-la vull estar segura que m'agradarà anar-hi. I ho provo una altra vegada. I m'agrada. Faig 45 quilòmetres i em fan mal el cul i les cames. Però m'ho passo realment bé. Deu ser que vaig ben acompanyada.
Malgrat tot, avui és un bon dia per escriure.
Viure, malgrat tot, és una bona notícia.
Dissabte em desperto a CASA en majúscules capitals. És l'únic lloc del món on m'obligo a llevar-me encara que no tingui res a fer en tot el matí. Allà vull ser-hi, desperta i conscient. Sovint em costa compartir-me i, allà hi tinc un camp d'entrenament. Abans de la tarda marxo. El cos em demana pujar muntanyes, suar, esbravar-me, contemplar cels vermells i liles.
La comunicació sense interferències és possible, encara que a vegades costi coincidir en l'espai i el temps. Divendres passo la tarda i la nit amb dues incondicionals de Sunset Lonely. Una cosa tan senzilla com preparar un sopar es pot convertir en un acte de comunicació, intens, divertit, honest i sincer. La punyetera de la H.L. ho explica millor a casa seva. A partir d'ara m'obligaré a escriure ben ràpid sobre els actes socials que compartim, que sinó em robarà els motius de post i avui en dia, tal i com estan les coses, van ben escassos... hombreyá!
Dijous toca repte. Aquest mes tindré bici nova. Com els nens. Abans de tenir-la vull estar segura que m'agradarà anar-hi. I ho provo una altra vegada. I m'agrada. Faig 45 quilòmetres i em fan mal el cul i les cames. Però m'ho passo realment bé. Deu ser que vaig ben acompanyada.
Malgrat tot, avui és un bon dia per escriure.
Viure, malgrat tot, és una bona notícia.
posted by Rituslee at 11:50 a. m.
7 Comments:
l'últim paràgraf val un post. Hasta un bloc sencer.
Mare de déu si es bona notícia. Gràcies pel text. Una abraçada!
molt bé tot.
Perdi, hasta dos blocs,inclús tres, quatre a molt estirar... mira què et dic!
Hisenda, hosti nena com m'alegro que hagis engegat ca teua virtual, repeteixo.
Charlie, molt bé tot? (colleja) vols fer el favor d'explicar-te més?
ei! m'explico quasi tant bé com tu! :P
neeen, que jo et podria recitar de memòria el que vaig menjar fa 15 dies a Can Jubany...
però segur que hi començaries a introduir metàfores, hipèrboles, hipérbatons, suposicions, etc, i els teus lectors ens quedariem amb la mateixa cada de "eing?" que fem sempre quan llegim un post teu d'aquests xifrats :P
Publica un comentari a l'entrada
<< Home