Per fi, feina creativa!!
Últimament estic contenta amb una part de la meva feina. Sóc tècnica itinerant i tinc tres feines diferents, tres telèfons que encara no em sé, tres ordinadors i un portàtil, tres polítics diferents que em manen i diarrea mental al cub, bastant sovint.La part positiva és que com que treballo a tres llocs, tinc més probabilitats (33,33333%) que alguna de les coses que faig m'omplin.
Al gra. Deixant de banda la feina de publicacions del Consorci i la feina de bojos i el gran estoïcisme que desenvolupo a Matadepera (això es mereix un post a part, l'escriuré algun dia que torni de meditació trascendental, sinó farà pupa), a Sant Quirze m'ho passo bé.
Si si, ahir ho pensava: he parit un itinerari entre històric i cultural pel casc urbà de Sant Quirze -que déu n'hi do si està fet pols- amb el pretext de l'obra pictòrica d'un pintor que hi va nèixer, un tal Joan Vila-Puig. Abans d'aterrissar al Vallès Occidental no havia ni sentit a parlar mai d'aquest senyor, i realment ha estat una descoberta interessant.
Doncs bé, que per muntar tot aquest tinglado em vaig haver de reunir amb el fill de l'artista, que deu tenir més de 80 tacos, amb el grup d'història local ... uns personatges molt autèntics, sense mesura del temps, però molt autèntics.
Fa dies tinc el text redactat, i a la gent que li he passat per revisió no m'han tocat ni una coma. Això em tranquilitza, perquè quan em remenen els meus textos m'ho acostumo a prendre bastant de canto. Però no només això, sinó que tothom m'ha dit que està molt bé i -paraules textuals- "amb aquest redactat sembla que Sant Quirze sigui la bomba".
No dubtava de la meva capacitat de tergiversar la realitat de través del verb, però en aquest cas no l'he tergiversat sinó que l'he embolicat amb paper de regal. Els carrers i les cases i els parcs són els mateixos, però després de fer l'itinerari s'han tornat especials. Per mi també.
El millor de tot és que ho he fet en hores de feina, i per mi això és una satisfacció total. Llàstima que només hi vagi els dijous.
posted by Rituslee at 6:56 p. m.
7 Comments:
ei, veig que et va bé la feina, què guay! i amb internet a casa! estem millorant, estem millorant! petons!
paula
Hola nena!
L'últim dia que ens vam veure estaves molt seria. Era tot post-menstrual? M'agrada llegir el teu blog. Penja-hi alguna d'aquelles poes sintètiques que em vas ensenyar años ha. Te'n recordes? Vull fer l'itinerari d'aquest pintor, és clar. A veure si ens posem d'acord totes per fer-lo... (Difícil). Molts petons!
Venturi, si, era molt menstrual. He passat uns dies fatal-sota-la-manta emprenyant-me amb les pedres. Divendres en vaig sortir i a fora feia bon temps, jeje. Quina misèria, la condició humana...
Oído cocina això dels poemes, però hauré de rebuscar, últimament estic molt prosaïca.
Una abraçada
Ep! la meva Nina és com la de la teva foto!! :P
Charlie, pot ser que també sigui la teva Nina! L'Arigato va estar fora de casa un mes i mig i un dia va tornar, com si res però més prima. Mai m'ha dit on va anar, ni si va conèixer un tal Charlie Hi-Hat durant el seu viatge...
Agnès! Ho sento però no havia donat un vistasso al teu, tà molt bé (psst: el Vila Puig -que era bonet- es va fer famós pq després d'una fallida familiar els bancs es van quedar amb els quadres -l'únic que els van poder expropiar- i li van fer la promo necessària pq la cotització pugés i poguessin treure'n pasta: genial manera d'assolir l'estrellat artístic, no?) ja em donaré un voltiu de tan en tant, espero que tot et vagi bé. Tinc dos blogs més (setmana blogger) www.comicsran.blogspot.com i el mateix en anglès www.ranstrips.blogspot.com
una abraçada
Ran
Tres feines amb tres jefes diferents? I són polítics? I més rarus que el copón?
Ostres, sé perfectament de què parles (joder, massa bé que ho sé...).
Vaig a posar-me al dia amb el teu bloc. T'asseguro que m'has fet somriure (així, tipu "i taaaant") i anar dient que sí amb el cap com feia temps.
A més, diria que les nostres feines es toquen, per algun costat...
Publica un comentari a l'entrada
<< Home