300 -encara que amb 4 ja fèiem

Si, confesso que ahir vaig anar a veure 300, la superproducció basada en el còmic homònim que relata la batalla de les Termòpiles de 300 soldats espartans davant les tropes perses del rei Xerxes.

No tinc paraules -bé si que en tinc- va ser horrorós. Torno a confessar-me: a part de les pel·lícules que fan progre i intel·lectual, també m'agraden les pel·lis d'herois i còmics flipats que salven el món i s'emporten la noia. No sóc cap gran lectora de còmics, però m'ho he passat bomba veient els X-men, l'Spiderman, els Batman, Hulk, Sin City i més que ara no em vénen al cap.

Però 300, 300 és una porqueria. Un rei amb una infantesa a base de xarop de bastó i l'educació d'un periquito de gàbia, decideix enfrontar-se a l'exèrcit persa, amb tropes de milers d'homes, només amb 299 garrulos catxes amb gallumbos i capa vermella.

Com que són més xulos que ningú, es posicionen a l'estret pas de les Termòpiles i allà es carreguen a tot quisqui que se'ls posi a davant. El rei persa, evidentment és una espècie de dragqueen, si és dolent també ha de ser maricón. Resisteixen com uns campions fins que un geperut els traeix i clar, llavors moren, però com uns herois, no com un sanguinaris.

Tot plegat em va semblar de la talla intel·lectual d'un panellet, i d'una poca humanitat que feia venir esgarrifances. Per no parlar dels moments que teòricament eren emotius i que a mi em feien venir ganes de riure. La factura, de tant que volia ser fidel al còmic es tornava ridícula... Podria seguir carregant-me-la molta estona, pero para abreviar el cuento, com diria el Sabina, que no disfruté,
que no vuelvo más.

Que no vuelvo más!!