Ahir, bolo coralero

Ahir vaig tenir bolo amb la coral. Sort que s'acaba. Queden dos concerts i plego. Ja no em tornen a liar més. Ni Palaus de la Música ni Òpera de Sidney. SACABAT. I swear.

Va ser dur dur dur. Concert sardanero, sardanero. Públic d'enriquetes amb excés de laca. I jo allà, com un bolet, pensant què coi hi feia mentre anaven sortint de la meva boca paraules com "si en pàtria fe i amor segura estàs, oh pubilla creixent de Catalunya com floreixes avui tu granaràs".

Alguna coral s'ha plantejat cantar textos de Margarit, d'Àlex Susanna, o de Ferrater musicats per algú que no s'hagi mort fa 100 anys? És per allò d'adaptar-se als temps i saber que després de la Renaixença alguna cosa interessant també es va fer, en català. I no estic parlant d'horterades com fer el Ball de la Civada en versió jazz, que això també ho han hagut de patir les meves orelletes.

Aaaai vaig a recuperar-me...