La iaia Conxita

Ahir es va morir la meva iaia Conxita. M'han demanat que llegeixi alguna cosa a la cerimònia, i m'he estat mirant textos dels poetes que em llegeixo tot sovint i no he trobat res per la iaia. Tot el que he vist és massa punxegut per llegir el dia del seu funeral. Al final, he recorregut a l'inevitable Llibre d'Absències del Martí i Pol, realment diu coses serenes i llimades d'arestes.
Per demà t'he triat aquest:

PARLEM DE TU

Parlem de tu, però no pas amb pena.
Senzillament parlem de tu, de com
ens vas deixar, del sofriment lentíssim
que va anar marfonent-te, de les teves
coses parlem i també dels teus gustos,
dels que estimaves i el que no estimaves,
del que feies i deies i senties,
de tu parlem, però no pas amb pena.

I a poc a poc esdevindràs tan nostra
que no caldrà ni que parlem de tu
per recordar-te, a poc a poc seràs
un gest, un mot, un gust, una mirada
que flueix sense dir-lo ni pensar-lo.

Una abraçada forta, allà on siguis.
Ta néta, A.