De bèstia a home en 2 hores
Dissabte em vaig llevar a Tarragona amb ressaca. Divendres vam fer una sortida onlygirls, d'aquelles que acabes demanant "Brindo por las mujeres" de los Rodríguez al dj i, el molt animal, la posa. Al matí brindava per tots el gelocatils del món, però vaig riure molt i ballar més. Feia temps que estava molt sèria, massa, i em va anar bé sortir.
Al vespre hi havia un concert d'un tal Joan Colomo (yo me lo guiso yo me lo como) i de l'Adrià Puntí. La pose de "que alternativo soy" del primer, es va esfumar de les neurones del respectable quan va sortir el Puntí a l'escenari.
Va entrar fet un animal, amb totes les lletres. Quin paio! Durant quatre o cinc cançons el tio no va ni dirigir-se al públic, ni tan sols mirar-lo, cap concessió mentre es posava al piano i en treia sons meravellosos. Si agafava la guitarra estripava. Hi havia una energia desbordada tal que en alguns moments espantava i tot.
Però ai! la cordeta de la guitarreta va dir prou i es va trencar i el senyor Animal Puntí es va veure obligat a reprendre l'actuació amb el piano, i -oh miracle- se'n va adonar més que mai que tenia un públic entre flipat i expectant que se l'havia estat escoltant des del principi. Allí va començar a aparèixer l'home. L'actuació va fer un crescendo d'una hora de regal, quan semblava que tot s'havia acabat en una corda d'acer massa tensa.
No l'havia vist mai en directe, a aquest Puntí. Si aconseguiu amansir-lo i no teniu por de les feres, aneu a sentir-lo. És autènticament salvatge i tendre.
Al vespre hi havia un concert d'un tal Joan Colomo (yo me lo guiso yo me lo como) i de l'Adrià Puntí. La pose de "que alternativo soy" del primer, es va esfumar de les neurones del respectable quan va sortir el Puntí a l'escenari.
Va entrar fet un animal, amb totes les lletres. Quin paio! Durant quatre o cinc cançons el tio no va ni dirigir-se al públic, ni tan sols mirar-lo, cap concessió mentre es posava al piano i en treia sons meravellosos. Si agafava la guitarra estripava. Hi havia una energia desbordada tal que en alguns moments espantava i tot.
Però ai! la cordeta de la guitarreta va dir prou i es va trencar i el senyor Animal Puntí es va veure obligat a reprendre l'actuació amb el piano, i -oh miracle- se'n va adonar més que mai que tenia un públic entre flipat i expectant que se l'havia estat escoltant des del principi. Allí va començar a aparèixer l'home. L'actuació va fer un crescendo d'una hora de regal, quan semblava que tot s'havia acabat en una corda d'acer massa tensa.
No l'havia vist mai en directe, a aquest Puntí. Si aconseguiu amansir-lo i no teniu por de les feres, aneu a sentir-lo. És autènticament salvatge i tendre.
posted by Rituslee at 6:04 p. m.
5 Comments:
Doncs no l'he sentit mai, però diuen que m'hi assemblo.
Jo el vaig veure quan ell encara tocava amb els Umpapah i jo encara tenia la cara farcida de grans. Amb els anys que han passat segueix sent l'actuació més paranoica i psicotròpica que he vist mai.
això de brindar per las mujeres m'agrada, jo sempre que puc ho faig, jejeje... m'apunto això del puntí, però no sé, no sé, que últimament no sé si coincidim... per cert, et vas acabar el llibre de la Monsó? ja em diràs el què... fes un post i així l'expliques... petons, guapa!
Apunta't el puntí, si senyora!
Jo no li havia fet massa cas abans, però el directe és total.
Ara que, comentant-ho amb més gent m'han explicat que el directe depèn molt de si s'aguanta dret o no... sembla que dissabte vaig estar de sort
Tot forma part del "joc d'ous" que ens te acostumats,mes que si s'aguanta dret o no,jo diria,de si te un bon dia o no... en el fin nadie es perfecto..A tots els que no han tingut l'ocasió a veure'l,us el recomano fervosament.. tot el que es pugui dir, es poc,s'ha veure'l en directe,això si, sempre que es compri un "bon dia",i el gasti oferint màgia desde l'escenari! toni
Publica un comentari a l'entrada
<< Home