New York, New York
Fa uns quants anys que em ronda pel cap anar a New York. Encara no he travessat l'atlàntic, i crec que quan ho faci, Nova York serà la primera ciutat que visitaré. Em fascina, no sé ben bé per què, però és així.Aquest estiu tampoc podrà ser. Podria ser, però hauria de ser sola, amb la qual cosa -jo que sóc molt cagadeta per anar sola pel món- no seria ben bé el mateix. A més a més, tampoc m'agrada massa la idea d'anar-hi el mes d'agost. Prefereixo qualsevol altre mes, quan la gent de les ciutats és a les ciutats i els donen aquell nosequè de personalitat col·lectiva; l'agost és un mes fantàstic per jeure a l'ombra i remullar-se al mar, no està pensat per trepitjar asfalt.
En fi, que per passar-me el mono, m'he comprat un llibre que es diu Historias de Nueva York, d'un tal Enric González, que va ser corresponsal del País durant uns anys allà. El llibre és una crònica dels orígens de la ciutat, dels personatges de la història que hi han fet fortuna, què significa ser del Mets o dels Yankees, com són en realitat els mítics barris del Bronx, Brooklyn, Queens i Manhattan, i de la gent amb la que va coincidir el periodista a la gran poma. M'ha agradat molt llegir la ciutat a través d'algú que hi ha viscut i que se l'ha estimat. M'ha agradat tant que encara tinc més ganes d'anar-hi.
Mentrestant ja m'estic pensant la tàctica per convèncer el meu jefe que ningú és imprescindible i menys una setmana de gener .
posted by Rituslee at 4:15 p. m.
9 Comments:
Doncs mira, a mi no m'ha atret mai, però suposo que hi acabaré anant perquè la meva dona en té moltes ganes.
(i posats a creuar l'atlàntic...què tal el carib? :P)
jo mai m habia atret pero desde que estic separat New york s esta convertint ern una obsesio.
Volia anar al actubre pero el 1 de novembre vaig a la oktoberfest de Munich i va ser que no pero març o abril del next year no et dic que no,inclus sol que es el que m aturava fins ara
doncs endavant ddriver! m'han dit que viatjar sol és molt enriquidor i una experiència única.
si ja t ho dire.pero vull fer ho,el primer viatge sol,estar sol a una de les ciutats amb mes gent,habiam com m en surto.
estimada ritus, has d'anar a new york, mola molt, sobretot moure't pels carrers mirant la gent com va cap amunt i cap avall amb el seu cafè a la mà, o els que fumen a les portes de la feina perquè no poden a cap altre lloc, o sopar en un bar on posen música en directe... o... qualsevol cosa de new york és aprofitable, jo vaig estar una setmana i encara que ja me'n recordo de poc, sé que va ser una experiència, fins i tot agafar el metro que és una mica complicat si no estàs acostumat perquè per cada via passen diferents línies... hauré de recuperar els meus escrits de llavors...
paula
Jo me n'hi vaig per nadal. Vens?
Eii!! Insisteix molt al teu cap! Segur que val la pena!
Petons!
charlie, si la dona vol...xaval hi aniràs!
ddriver, benvingut. Si hi vas abans que jo, ja m'explicaràs com ha anat, Ok?
Paula, estic segura que tot això que expliques també m'agradarà, aishhh quina impaciència!
Puji, la setmana de reis va benne?
doom, de moment ja ha llegit aquest post... a vore si el convenço
Jo tinc un record esvaït de New York, perquè hi vaig ser al 1992, perquè només van ser unes hores, perquè jo era petit i allò era molt gran.
Tot gran, les voreres, els hotels, els llits, els plats de menjar, les cocacoles, els taxis, els edificis...
New York és una ciutat que s'ha de visitar. Hi ha tanta gent de tants llocs del món, que sembla una paleta de pintor, de tots colors i gustos.
M'atreu tanta oferta d'oci, cultural, musical i personal d'allà, molt, molt...
Publica un comentari a l'entrada
<< Home