Per sort, victòria convenient

Dijous tenia apuntat a l'agenda que havia d'anar a un curs amb el títol Tècniques i eines per a l'optimització de pàgines web. La cosa pintava dura, tenint en compte que durava 4 hores i acabava a les 8 del vespre. Dijous al matí vaig tenir mil temptacions de no anar-hi, tenia un munt de feina per acabar, a 2/4 de 9 tenia classe de cant, uff! tot plegat em feia una mandra supina.

Aquella veueta que tots portem dins la closca m'anava dient -Rituslee fes un esforç (bé, en realitat no deia Rituslee, juas, juas, vès ara m'he fet gràcia...). Això, que tot el matí vaig tenir una batalla entre el meu cantó perru i el meu cantó responsable: excuses vs. conveniència.

El títol del post dóna unes quantes pistes: va guanyar la Sra. Conveniència -que és de dretes- a la tanda de penals, gairebé quan la Sra. Excuses -que és de Lleida- ja tenia coll avall el primer lloc al podium.

El curs em va fer adonar que internèticament(?) sóc una ignorant absoluta. Dijous vaig acabar d'entendre entre d'altres coses, què és el page rank, perquè serveix, la importància d'escollir un bon metatag i sobretot que Google és omnipotent i que com al soci, no se li pot enganyar (sic).

Vaig descobrir l'eina potentíssima que és Google Analyitics i vaig flipar, contínuament durant 4 hores i mitja (l'última mitja hora amb allau de preguntes al pobre ponent) sobre aquest nou món de possibilitats que m'acabaven de plantar davant dels morros.

Ja he aplicat algunes tècniques als webs que gestiono a la feina i al blog. Encara no sé qui sóc, però ara ja sé d'on veniu vosaltres.