Via ràpida
Cada cop que vaig per l'autopista i veig un camió d'aquests que porten porcs o vedelles o xais a l'escorxador se m'encongeix el cor. Veure'ls allà dins tancats, bruts i estrets, suportant un viatge que els porta directament a la mort em provoca una pena immensa. Ells però, no ho saben. No ho saben però tots ells tenen una mirada perduda, amb la por visible al fons de les seves ninetes.Cada cop que vaig per l'autopista i passo per sota el pont on que es va emportar l'Uri em pregunto, després de 8 anys, què estaria fent ara si hi fos, si hauria tingut fills, si continuariem baixant els Alabaus junts, com una bala, cada hivern. Ni ell ni jo ho podrem saber. Llavors poso The Rising de l'Springsteen i sense dir res li dedico i li dic que l'estimo.
Cada cop que vaig per l'autopista, penso unes dècimes de segon que no tinc el control de la meva vida, i que en qualsevol moment algú -jo inclosa- pot acabar-la amb un cop brusc de volant. Ells però, no ho saben. Llavors, per quedar-me més tranquil·la, repassaré mentalment si quan he sortit de casa he fet un petó a qui m'estimo i, serenament, em tornaré a exposar a la via ràpida.
posted by Rituslee at 10:11 a. m.
6 Comments:
Ho sento molt...
Si et serveix d'alguna cosa et diré el que l'hi dic a la meva xicota:
No has de tenir por ni per tu, ni pels mossos ni pels radars, per què ets molt prudent. Només has de temer els altres.
I es que ella, i per el que em dona la impressió tu, sou molt prudents, cosa que no es pot dir del gran volum de capullos que hi ha a les carreteres.
Petons!!
A mi em passa el mateix anant per l'autopista i el meu pare em diu el mateix que diu el doommaster a la xicota: que jo rai, que els preocupants són els altres!
Cada cop que vaig per l'autopista em pregunto a on arribaria si seguís sense parar, sense fer cap sortida, conduint dia i nit, perquè em relaxa, perquè puc anar escoltant música, mirant el cel (sense perdre l'atenció a l'asfalt), cantant per mi mateix...
Cada cop que vaig per l'autopista, però, miro si he fet els deures, si la gent que m'estimo ho sap, si puc oblidar-me alguna cosa sense que sigui greu, si puc anar una mica més a poc a poc enlloc de més ràpid, si tinc la consciència tranquil·la pel que estic fent, si em recordarien si passés alguna cosa... I sí, jo en aquell pont, en aquella corba, també tinc un record per l'Oriol cada vegada que hi passo.
Jo el que sempre em pregunto és perquè ningú no va per la dreta.
Per mi el cotxe és sobretot un lloc per escoltar música. Companys si romieu massa us despistareu del que feu. No és un lloc per pensar i per escoltar (la meva xicota sempre s'arofita perquè és un lloc d'on no puc escapar).
doncs a mi l'autopista em tranquilitza, és de llarg on em sento més segur conduint el cotxe.
Doom, no tinc por de conduïr, el problema és que a vegades penso massa.
Intelecte, i cantes una cançó? jo si, cada vegada.
Mafalda i Vito, benvinguts al bloc, ja ho deia, que condueixo molt i tinc massa temps per pensar.
Clint, l'autopista com la vida, a vegades estressa a vegades relaxa
Publica un comentari a l'entrada
<< Home