Reset

Tots els setembres em posen a prova i aquest del 2007, en concret, de manera especial.

He passat un estiu molt fora de mi i de les meves rutines. Tornar al pis no ha estat fàcil però tampoc ho hagués estat quedar-me en un agost perpetuat.

Encaro aquest curs amb una nova situació i moltes perspectives. Encara em miro a mi mateixa amb cara incrèdula, no deixo de descobrir-me.

Assumeixo l'exili una temporada més, encara que no sigui la sortida còmoda. Hi ha coses, persones, situacions que em fan sentir més incòmoda. A aquestes alçades, ja no ve d'un any, ni de dos.

Reprenc les classes de cant, amb dos bolos a la vista del grup d'un amic que m'ha demanat col·laboració als coros (glups, hi hauré de posar molta patilla).

Reprenc les classes dirigides al gimnàs i el circuit d'entrenament, on m'esbravo la mala llet i m'abstrec de tot pensament racional.

Busco algun lloc on poder fer dansa moderna, però al putupoble no en fan enlloc. Tinc ganes d'expressar-me amb el meu cos, però no tinc cap intenció d'haver d'agafar el cotxe, un cop més, per aconseguir-ho.

Espero amb candeletes la temporada d'esquí.

Espero que aquest hivern no es cebi amb el pis de parets de paper on visc.

Espero ser capaç de fer un esforç d'integració a l'exili.

Espero que demà algú em convidi a escalar.

Espero retrobar-me amb la millor Rituslee. I sorprendre'm.