RitusPro

Com fa poc deia en un sopar l'autor de la mítica frase "ojos que no ven, ulleres que no enfoquen", s'acosten els últims "espeternecs de l'istiu" (sic). Ja no fot aquella calor sufocant que aquest estiu ha brillat per la seva absència, ni la gent va pelspuestus amb aquell desfici d'envaïr qualsevol metre quadrat lliure d'haver estat envaït prèviament per altri.
Ara és la meva.

Després d'un mes al poble fent de cangur de les bèsties de familiars i amics quan ells eren a les Seychelles ventant-se amb un paipai, ara em toca a mi. Desapareixo uns dies. Me'n vaig a fer la meva primera travessa de muntanya.

Com sempre, la cosa ha sorgit inesperadament i dissabte vaig decidir, mentre pujava el Puigmal, que canviava els plans de mar a muntanya tot i haver trobat un bitllet mooolt barat per anar a Lanzarote a veure a uns quants amigots.

M'he acoplat al plan d'una bèstia parda esportivament parlant, la qual va estar encantada de la vida que m'hi apuntés perquè "així mentre esperem a l'altra noia que no tira gaire, tu i jo anirem fent els cims"... glups!

Entre avui i demà estic en el procés de tunejar-me per a l'experiència i preparar-me la bossa amb tot de material tècnic amb noms flipadins, que si bambes de training de softshell, pantalons dryfit, samarretes de polartec, i jaquetes de goretex(-mex). Al final segur que em deixo els kleenex.

Ben bé que quan torni d'aquí ja començaré a ser una PRO de tot plegat, jaja. PROmeto fotos i transcripció de notes en PROsa copiades amb paper windstopper i tinta de keblar, que si no, no fan PROfessional.

Fins el PROper dimecres.

RitusPro