Carros de Foc
Cinc dies i una motxilla, cinc calcetes, quatre mitjons, dues samarretes, dos pantalons, un parell de bambes, i un pot minúscul de sabó. El meu armari de samarretes d'Isabel de Pedro i sabates Vialis no valien per res als Carros de Foc. Ni un anell, ni una pulsera, ni un raig de perfum en cinc dies... Però he tornat amb aquestes fotos que proven que encara queden racons de país de somni.Caminar, caminar i caminar moltes hores per arribar-hi, però sé que ha valgut la pena:
he sentit el silenci, després d'un estiu de molt soroll.
I què carai, també estic moníssima disfressada de muntanyeraPro a 2877 metres, o no?
posted by Rituslee at 4:06 p. m.
8 Comments:
"Moníssima" és poc, senyoreta Rituslee. Gairebé vénen ganes de pujar a tresmil metres, a veure si n'hi ha gaires, així!
(Per cert, a casa tinc unes bambes com aquestes... "El gorotéj, ej que ej lo mejó", paraules textuals, ho juro.)
Molt mona, si senyor!
Estàs feta tota una PROfessional!
Ei Pro...esta bé que encara et parlis amb els "birrerus"...ves que l'any que vé no et perseguim muntanya amunt! tant mona que estàs!
Pic du Midi?
Perdedor, ja et dic jo que a tresmil metres només peluts i cabres... Per cert, a vé si t'entera que el goretéj ya no tá de moda ahora lu que se yeba song la bamba de sofchel!
Doom, sobretot muuuu profesioná!
Ei Clint, si em perseguiu muntanya amunt per convidar-me a una birreta, mira que baixo corrent, eh? La mala vida encara em tira, que vols que et digui, hi ha coses que no canviaran mai... espero!
Charlie, no PN d'Aigüestortes i Sant Maurici
Pro per fer aixòs, a més d'estar moníssima has d'estar en plena forma, no?
aahhhhh!
(òndia! Puji is back!)
Tu quan treballes? Ja em diràs el truc.
Com sempre moníssima i ben posadeta.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home