dimecres, de maig 28, 2008

El corrector del Word és traissioneru (I)

11.12 h. del matí, avinguda Diagonal amb Balmes. Faig tard, haig de ser a un funeral a les 11.30 i els semàfors m'estan fent la vida impossible. Giro el cap i veig un autobús ple de gent aliena a l'anunci que barroerament passegen conjuntament per la ciutat. Faig tard però perdo 1 minut més (ja no ve d'aquí) per fer una foto quan veig/llegeixo això:




Algú hauria de dir al senyor Clickseguros i als sàpatres publicistes redactors d'aquest anunci:

1. Que mai et pots refiar completament de les màquines (Aish!)

2. Que el corrector del word és traissioneru perquè sí

i 3. Que els pobrets correctors -els de carn i ossos, vull dir- també s'han de guanyar la vida

A no ser que entenem segur com a adjectiu i el teu cotxe tingui una autoestima pels núvols i estigui encantat d'haver-se conegut.

(-Nonononono, que em sembla que volien dir seguru... Publicitat i relacions públiques, quina gran carrera! Rituslee dixit).

dimecres, de maig 07, 2008

Dèiem

Entre mobles vells però ben fora de lloc, fa uns dies tenia una conversa extralaboral amb un amic i company de feina esporàdic amb qui estic forjant, colze a colze, i gràcies a aquest blog una llegenda entre gerents i jefecillus vàrius.

Dèiem que passem de la trentena -alguns més de llarg que d'altres- i que continuem vivint en la circumstancialitat de les tauletes Gründtal de ca n'Ikea a 12 eurus. La capseta de mistos del meu exili era per estar-hi de pas i ho continua sent, tres (!) anys i mig després

Dèiem que potser que ja n'hi ha prou, però que ara torna a tocar això d'obrir i tancar caixes de llibres que van amunt i avall, de portar sempre el raspall de dents al bolso i unes calcetes i una samarreta netes al cotxe. De viure, de fet, al cotxe i de no trobar mai el moment per treure-li la pols. Ja ho sé que deia Margarit que "trist el qui mai no ha perdut per amor una casa" i que aquesta és una màxima que me la podria gravar a mode d'epitafi m. [LC] [FLL] Inscripció sepulcral al paraxocs del meu Polo, al costat de l'adhesiu del burro català.

Dèiem que la vida és molt perra però que moltes vegades ens fa riure, i que sort en tenim de pensar molt, però que a vegades també cal parlar i entendre'ns i que... tranquil, que és provisional, encara.