Seré intolerant

Sí sí, intolerant. Amb els que em regalin roses grogues. Amb els que m'enviin abraçades de tieta per sms. Amb els que demanin vi de la casa per sopar. Amb els que monologuin i no escoltin. Amb els que portin calça curta i sabates amb mitjons (posa't unes sandàlies, per déu!). Amb els que no em mirin als ulls quan els parlo. Amb els que no em mirin el cul quan em giro. Amb els que no apreciin el bon menjar. Amb els que no entenguin Ferrater. Amb els que no vibrin amb la veu d'Ella F. Amb els que no estimin les meves bèsties. Amb els que no sàpiguen tractar-me quan estic neura. Amb els que s'escandalitzin per quant m'han costat aquestes sabates. Amb els que no plorin veient Million Dollar Baby. Amb els que no entenguin què em fa sentir viva.

Reset

Tots els setembres em posen a prova i aquest del 2007, en concret, de manera especial.

He passat un estiu molt fora de mi i de les meves rutines. Tornar al pis no ha estat fàcil però tampoc ho hagués estat quedar-me en un agost perpetuat.

Encaro aquest curs amb una nova situació i moltes perspectives. Encara em miro a mi mateixa amb cara incrèdula, no deixo de descobrir-me.

Assumeixo l'exili una temporada més, encara que no sigui la sortida còmoda. Hi ha coses, persones, situacions que em fan sentir més incòmoda. A aquestes alçades, ja no ve d'un any, ni de dos.

Reprenc les classes de cant, amb dos bolos a la vista del grup d'un amic que m'ha demanat col·laboració als coros (glups, hi hauré de posar molta patilla).

Reprenc les classes dirigides al gimnàs i el circuit d'entrenament, on m'esbravo la mala llet i m'abstrec de tot pensament racional.

Busco algun lloc on poder fer dansa moderna, però al putupoble no en fan enlloc. Tinc ganes d'expressar-me amb el meu cos, però no tinc cap intenció d'haver d'agafar el cotxe, un cop més, per aconseguir-ho.

Espero amb candeletes la temporada d'esquí.

Espero que aquest hivern no es cebi amb el pis de parets de paper on visc.

Espero ser capaç de fer un esforç d'integració a l'exili.

Espero que demà algú em convidi a escalar.

Espero retrobar-me amb la millor Rituslee. I sorprendre'm.

Carros de Foc

Cinc dies i una motxilla, cinc calcetes, quatre mitjons, dues samarretes, dos pantalons, un parell de bambes, i un pot minúscul de sabó. El meu armari de samarretes d'Isabel de Pedro i sabates Vialis no valien per res als Carros de Foc. Ni un anell, ni una pulsera, ni un raig de perfum en cinc dies... Però he tornat amb aquestes fotos que proven que encara queden racons de país de somni.
Caminar, caminar i caminar moltes hores per arribar-hi, però sé que ha valgut la pena:

he sentit el silenci, després d'un estiu de molt soroll.

I què carai, també estic moníssima disfressada de muntanyeraPro a 2877 metres, o no?

La veritat és a les llibretes velles

I un dia sabras qui sóc
i aquests secrets que sabem guardar s'esvairan
per donar pas a l'abismal planura
on hi viu instal·lada la obvietat.

Què puc fer sinó dissoldre'm
en l'agredolç anonimat
de la teva absència?

RitusPro

Com fa poc deia en un sopar l'autor de la mítica frase "ojos que no ven, ulleres que no enfoquen", s'acosten els últims "espeternecs de l'istiu" (sic). Ja no fot aquella calor sufocant que aquest estiu ha brillat per la seva absència, ni la gent va pelspuestus amb aquell desfici d'envaïr qualsevol metre quadrat lliure d'haver estat envaït prèviament per altri.
Ara és la meva.

Després d'un mes al poble fent de cangur de les bèsties de familiars i amics quan ells eren a les Seychelles ventant-se amb un paipai, ara em toca a mi. Desapareixo uns dies. Me'n vaig a fer la meva primera travessa de muntanya.

Com sempre, la cosa ha sorgit inesperadament i dissabte vaig decidir, mentre pujava el Puigmal, que canviava els plans de mar a muntanya tot i haver trobat un bitllet mooolt barat per anar a Lanzarote a veure a uns quants amigots.

M'he acoplat al plan d'una bèstia parda esportivament parlant, la qual va estar encantada de la vida que m'hi apuntés perquè "així mentre esperem a l'altra noia que no tira gaire, tu i jo anirem fent els cims"... glups!

Entre avui i demà estic en el procés de tunejar-me per a l'experiència i preparar-me la bossa amb tot de material tècnic amb noms flipadins, que si bambes de training de softshell, pantalons dryfit, samarretes de polartec, i jaquetes de goretex(-mex). Al final segur que em deixo els kleenex.

Ben bé que quan torni d'aquí ja començaré a ser una PRO de tot plegat, jaja. PROmeto fotos i transcripció de notes en PROsa copiades amb paper windstopper i tinta de keblar, que si no, no fan PROfessional.

Fins el PROper dimecres.

RitusPro