El mes nou

Em llegeixo l'última entrada del blog i veig que no estava massa fina, que diguem. Un mal día lo tiene cualquiera, que deia aquell.

Estem ja de ple altra vegada en les inèrcies de setembre, té gràcia que sigui el mes 9 (llegeixi's com es vulgui més nou, mes nou, i variants) i arriba la Mercè i aquest any també tenim connexió amb Santa Tecla. Quin dilema dilema. No sé pas què fer. Total, plourà!

Innegablement és setembre.

Per cert, parlant del més nou, amants de setembres pessimistes com jo, llegiu-vos l'últim llibre del Pàmies, Si em menjo una llimona sense fer ganyotes, i sabreu què és viure en un setembre perpetu. A mi m'ha agradat molt, sobretot dos contes, el primer es titula Escabetx, el segon Brindis. No us els perdeu, sí, una mica pessimistes, però brillantment escrits.

retorn + reflexió = inflexió

Hem tornat de Lanzarote al cap d'una setmana, a Catalunya ens hi esperàven burocràcies diverses, assumptes per tancar, dues feines incertes, un pis, un gat, els col·legues i la família, els nostres incondicionals.

Hem tornat a casa i jo no hagués tornat. M'ha fet dentetes la gent que hem conegut. El Gorka, L'Ainara, el Sergi, l'Àlvaro, el Dani, tots aquests que estan de pas a un paradís volcànic, la terra d'energies i contrastos. Com a mínim fa dos anys que estan de pas, n'hi ha que hi són des del 2002, i han DECIDIT fer un parèntesi vital i professional en les seves existències.

Dimarts tot torna a començar, i de manera esvaïda. No sé on ni de què treballaré, però sé que treballaré. Sé que cada matí a les 7 menys 10 sonarà el despertador i que el primer acte social del dia serà fer la cua de rigor per entrar a l'A7 a l'hora que els carrers encara no estan posats. I així cada dia fins que jo vulgui, decideixi.

Els hi explicava a tots ells, que no sé si seria capaç de viure feliç sense tota la oferta cultural que una ciutat com BCN t'ofereix.

Fa dos dies que he tornat i he sentit la decepció de viure envoltada d'edificis terribles, de soroll de motors i de crispació que es palpa en l'aire. He pensat que porto molt de temps perseguint èxits laborals que ara no sé si em satisfan. No havia tingut temps de posar-m'hi a pensar.

Ens espera un setembre de reflexió, i espero que també d'inflexió.