Post al Sr. veí altruïsta
Em veig obligada a dedicar aquest post a aquest veí anònim i enrollat que no ha posat clau al seu wi-fi i que paga religiosament la factura que li envia el senyor Jazztel. Funciona a estones, tot s'ha de dir... només hi ha una ratlleta de cobertura i a vegades cap. Però quan funciona, funciona!! I escolta, què vols que et digui, prefereixo estar a casa apuntant amb el portàtil cap a totes bandes a veure si pillo senyal d'estranquis que baixar a la biblioteca.
A la biblioteca s'hi barregen molts conceptes que no em deixen concentrar per escriure i que a més em fan mooolta mandra:
1. El pitjor: el temps és limitat si no vas amb portàtil. I a sobre tenen horaris, quina barra! Des d'aquí reclamo una biblioteca tipus 7 eleven al poble ja mateix!
2. T'incomuniquen! has d'apagar el mòbil. Si et truquen i contestes ve un bibliotecari d'aquells amb cara de marejat (tots fan cara de marejats, us hi heu fixat?) i et fot bronca, per parlar fluixet fluixet per telèfon.. ningú li ha dit que ell fa més soroll que tu mentre et diu que callis amb cara de fàstic?
3. Preparació: anar a la biblioteca implica sortir al carrer i jo sóc una presumida -un dia d'aquests ja escriuré un post sobre això- amb la qual cosa perdo mitja hora abans de sortir per vestir-me, pentinar-me perfumar-me i posar-me crema a les mans. Ep, però una mica desarreglada, eh? sense que es noti que el resultat final comporta haver estat perdent el temps més de mitja hora ...
4. Estar envoltada de tants llibres que mai tindré temps de llegir i de tanta música que mai tindré temps d'interioritzar m'angoixa, i llavors és quan els agafo de tres en tres. Després em passa el termini de préstec i m'oblido de tornar-los, no me'ls he llegit tots i m'ho passo fatal donant excuses pel retard al bibliotecari que fa cara de marejat.
PEr tot això i per molts més motius que ara mateix no em vénen al cap és un plaer escriure des de casa, despentinada, amb una tassa de tè al costat (avui ja he pres massa cafès) i l'Stan Getz sonant de fons. Per celebrar-ho em fumaré un cigarro de més, a la salut del Sr. Veí enrollat.
Ei gràcies de veritat. Només et demanaria, veí desconegut, que no se t'acudís de prèmer el botonet del router mentre escric aquest post.
A la biblioteca s'hi barregen molts conceptes que no em deixen concentrar per escriure i que a més em fan mooolta mandra:
1. El pitjor: el temps és limitat si no vas amb portàtil. I a sobre tenen horaris, quina barra! Des d'aquí reclamo una biblioteca tipus 7 eleven al poble ja mateix!
2. T'incomuniquen! has d'apagar el mòbil. Si et truquen i contestes ve un bibliotecari d'aquells amb cara de marejat (tots fan cara de marejats, us hi heu fixat?) i et fot bronca, per parlar fluixet fluixet per telèfon.. ningú li ha dit que ell fa més soroll que tu mentre et diu que callis amb cara de fàstic?
3. Preparació: anar a la biblioteca implica sortir al carrer i jo sóc una presumida -un dia d'aquests ja escriuré un post sobre això- amb la qual cosa perdo mitja hora abans de sortir per vestir-me, pentinar-me perfumar-me i posar-me crema a les mans. Ep, però una mica desarreglada, eh? sense que es noti que el resultat final comporta haver estat perdent el temps més de mitja hora ...
4. Estar envoltada de tants llibres que mai tindré temps de llegir i de tanta música que mai tindré temps d'interioritzar m'angoixa, i llavors és quan els agafo de tres en tres. Després em passa el termini de préstec i m'oblido de tornar-los, no me'ls he llegit tots i m'ho passo fatal donant excuses pel retard al bibliotecari que fa cara de marejat.
PEr tot això i per molts més motius que ara mateix no em vénen al cap és un plaer escriure des de casa, despentinada, amb una tassa de tè al costat (avui ja he pres massa cafès) i l'Stan Getz sonant de fons. Per celebrar-ho em fumaré un cigarro de més, a la salut del Sr. Veí enrollat.
Ei gràcies de veritat. Només et demanaria, veí desconegut, que no se t'acudís de prèmer el botonet del router mentre escric aquest post.
11 Comments:
Quina sort! Jo no en tinc cap! Sniff sniff
Només té una petita pega! Captar Wifi és tant nociu com parlar pel mòbil :P
Pitjor que captar el Wi-Fi es escoltar-lo... ;) (Aviam si et deixes caure per Sunset Lonely).
Doom, han passat dos dies i encara dura la moma... sort? tota!!
Charlie, si? jo crec que és més perjudicial ficar el cap al microones, sobretot al moment de tancar la porta
Pedra, últimament he anat liada de feina els caps de setmana, però quan baixo acostumo a fer una ratafia al Quico els divendres (però a vegades, no, no em facis gaire cas)
Mmmmm!! Ratafia!!! Que bona!!
mmm perquè tens cara de gat que si no diria que és una mica "perru" això d'anar mangant guifi!
Caram! Ja tinc una excusa per provar la ratafia... ;) ¿Som-hi, Ritus?
Mola el veí. Jo m'apunto a fer-li lot nadalenc. Jeje.
Proposta de Trobada Blocaire al meu post sobre la mani!!!
Ei Ritus!
Em podries fer un favor?
Dissabte anem a dinar a Can Fabes, i no hi he anat mai. Bé, de fet no he anat mai ni a Sant Celoni.
Em podries explicar com s'hi va? (a partir de la sortida de l'autopista, fins aquí arribo).
Si t'és més còmode, whitten(at)hotmail.com
Merciiiiii
Com m'agradaria tenir un veí com el teu! Mira que he canviat vegades d'ubicació i veïns... i res, són tots molt prudents. Fins divendres.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home