Les gorges del Llech (o saltes, o saltes...)

Durant aquest mes de sequia blogoliterària la RitusLee ha tingut moments de tot, alguns d'ells tan memorables com intensos, com aquests dos de la foto. En el primer, m'estreno fent rappel. Veig que al capdevall, després de posar el cul al buit i confiar que una corda, un nus i jo mateixa controlarem la caiguda, encara faig prou bona cara.

En el segon, entonant el leit motif del dia "viva la muerte" mentre saltava un gorg de 10 metres d'alçada tot notant aquell segon i mig de caiguda al buit, amb el cor a la gola i l'adrenalina sortint-me per les orelles. Una vegada a l'aigua, riure histèric, distensió i per inexplicable que sembli relax, molt relax.

Tots aquests moments van ocòrrer a principis de juliol a les gorges del riu Llech, ben a prop de Prada de Conflent. Un autèntic parc aquàtic natural, forjat a la roca per l'acció violenta de l'aigua. Es tracta de pràcticament dues hores de descens de gorg en gorg, que cal superar a través de salts d'entre 5 i 10 metres, de tobogans, rectes o corbats, divertidíssims i plens de sorpreses i d'un parell de rappels.

Va ser una experiència bèstia, bèstia, amb molts moments de no pensar ni en la por. Si pensaves no saltaves, i aquí només tenies dues opcions: o saltar... o saltar! És extrany però com més apretaves el cul a dalt, més relaxada et quedaves quan havies arribat a baix.
Curiosa, la naturalesa humana.