dimecres, d’agost 01, 2007

Les gorges del Llech (o saltes, o saltes...)

Durant aquest mes de sequia blogoliterària la RitusLee ha tingut moments de tot, alguns d'ells tan memorables com intensos, com aquests dos de la foto. En el primer, m'estreno fent rappel. Veig que al capdevall, després de posar el cul al buit i confiar que una corda, un nus i jo mateixa controlarem la caiguda, encara faig prou bona cara.

En el segon, entonant el leit motif del dia "viva la muerte" mentre saltava un gorg de 10 metres d'alçada tot notant aquell segon i mig de caiguda al buit, amb el cor a la gola i l'adrenalina sortint-me per les orelles. Una vegada a l'aigua, riure histèric, distensió i per inexplicable que sembli relax, molt relax.

Tots aquests moments van ocòrrer a principis de juliol a les gorges del riu Llech, ben a prop de Prada de Conflent. Un autèntic parc aquàtic natural, forjat a la roca per l'acció violenta de l'aigua. Es tracta de pràcticament dues hores de descens de gorg en gorg, que cal superar a través de salts d'entre 5 i 10 metres, de tobogans, rectes o corbats, divertidíssims i plens de sorpreses i d'un parell de rappels.

Va ser una experiència bèstia, bèstia, amb molts moments de no pensar ni en la por. Si pensaves no saltaves, i aquí només tenies dues opcions: o saltar... o saltar! És extrany però com més apretaves el cul a dalt, més relaxada et quedaves quan havies arribat a baix.
Curiosa, la naturalesa humana.

10 Comments:

Blogger Vito said...

Reitero l'enveja i ràbia que em fas. Ja voldria jo diposar d'un partener tant activa com tu. Jo he aconseguit que es compri unes bambes per començar a sortir i fer una mica de senderisme! Ara veurem que triga a gastar la sola. Anotaré la data i m'hi jugo que abans d'un mes encara no se les ha posades.
Bentornada.

5:52 p. m.  
Blogger Clint said...

i l' aigua no era molt freda? jo es que si es freda no m'hi ficu!

maco el casco..

8:17 a. m.  
Blogger Puji said...

Uf! A mi aquestes coses em fan una mica de iuiu, però no descarto provar-ho algun dia.

8:32 a. m.  
Blogger Charlie said...

uis uis uis! calla calla!

1:17 p. m.  
Blogger provesproves said...

Ufff!!! Quin ginye!

9:21 p. m.  
Blogger Rituslee said...

Vito, com a minim us heu de patejar junts els 3 monts!

Clint, sí moooolt freda, així tipus fred de riu

Puji, si ho proves fes-ho amb guia, eh?

Charlie Doom, quins valents, jajaja!

10:02 a. m.  
Blogger Charlie said...

Llech....Walesa? :P

1:57 p. m.  
Blogger Pedra Lletraferida said...

Ritus: Ara entenc la cara de mig espantada que em feies l'altre dia quan ens vam creuar a lo poble, davant del "Ceres"... Jajaja. Es broma, poma!... ;)

3:04 a. m.  
Blogger Mikel said...

a mi no em barrufa gaire aixo , pero reconec que te un punt de risc que ho fa força temptador...

7:46 a. m.  
Blogger Charlie said...

eooooooooooo!!! on ets????

4:41 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home