divendres, de juny 22, 2007

Immensos Stones

Hi havia molta cua a la ronda, per variar, i vaig arribar a dos de nou a l'estadi. Allò ja començava a semblar una marabunta humana. L'amic Sergi ens esperava a la porta 2 amb les 2 entrades a la mà.

Era el meu primer concert dels Stones i va venir així de cop. Una trucada de telèfon i la nit pot fer-se màgica. No havia tingut temps de crear-me expectatives per al concert, però un sisè sentit em deia que estava a punt de passar una cosa molt gran. Les nits memorables, quan són inesperades, són doblement memorables.

Start me up va fer-nos posar la pell de gallina, només començar, però també en el seu just moment Simpathy for the devil, It's only rock and roll, Honky Tonk woman, Satisfaction, i que carai, tot el concert! El Jagger es menjava l'escenari, estava imparablement sexi. El Keith Richards, potser sense tanta empenta, i penjant-se d'alguns acords de tant en tant, però autèntic com mai, igual que Ron Wood i Charlie Watts.

El que aquests sexagenaris ofereixen és espectacle en essència. L'escenari és espectacular, la banda és espectacular, la veu i les cames de la corista són espectaculars, el vestuari, l'actitud i els seus temes, no cal dir-ho ja gairebé han passat a l'estadi de clàssics.

Definitivament la vaig encertar marcant el número del Sergi a les sis de la tarda del 21 de juny de 2007.

10 Comments:

Blogger intelecte said...

No tens nom!
Ja parlarem :)
Per cert encara et piten les orelles?
Jo recordo que amb U2 em van estar xiulant dos dies...

6:12 p. m.  
Blogger Charlie Hi-Hat said...

A mi al final també em va sobrar una entrada. La meva :´(

9:55 a. m.  
Blogger Rituslee said...

intelecte, ni nom ni video al telèfon, sorry...

Charlie, comooor? no cal que et digui que fos el que fos devia ser molt greu per perdre't aquest pedazo de bolo.

2:43 p. m.  
Blogger Pedra Lletraferida said...

Llàstima que ens vam trobar a Sunset Lonely en el moment en que un marxava i l'altre arribava. Aviam si a la propera treballem ambdós per una coordinació més acurada!... Hehehehe...
I què nassos! Que moltes gràcies a la Roser per presentar-nos, i que va estar un plaer coneixer-te! Hem de repetir trobada, però amb temps, noieta!.

Besets i salutacions des de lo poble.

4:09 p. m.  
Blogger Charlie Hi-Hat said...

greu per morir-se no, però greu com per no deixar la dona sola si. (té una pedra al ronyó, i el tema va sortir dijous al matí)

4:27 p. m.  
Blogger Clint said...

Ei veus com si et quedaven coses per dir....jo no vaig parlar de les cuixes de la corista! que estaven estupendament tonificades!

Bona elecció, és evident!

4:42 p. m.  
Blogger Vito said...

Quina enveja! Només he anat a un concert (pagant) en la meva vida i no sabia si representa que has de saltar o qué. Falta de costum. En aquest segur però que hauria sortit l'stone que porto dins.

6:20 p. m.  
Blogger Vito said...

M'heu d'explicar com penjar la imatge.
He mirat les fotos i res de res.

6:21 p. m.  
Blogger Rituslee said...

pedra, el plaer és mutu, a vore si algun dia amb una mica més de temps...

Charlies, els ronyons tan inoportuns com sempre, els haurien d'exterminar, jaja!

Clint, tenia unes cames espectaculars, això és pq mai deu fer campana de les classes de tonificació, jeje

Vito, ja et dic jo que en aquest concert si no saltaves i ballaves és que no tenies sang a les venes! Un dia d'aquests fem una session teòrica d'editor de blogger...per les fotos has de pujar les imatges amb prement una icona que és com una fotografia que hi ha a la barra de l'editor.

9:56 p. m.  
Blogger Mikel said...

JO considero que el preu no estava amb consonancia amb l´espectacle ofert...

12:47 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home