Immensos Stones

Hi havia molta cua a la ronda, per variar, i vaig arribar a dos de nou a l'estadi. Allò ja començava a semblar una marabunta humana. L'amic Sergi ens esperava a la porta 2 amb les 2 entrades a la mà.

Era el meu primer concert dels Stones i va venir així de cop. Una trucada de telèfon i la nit pot fer-se màgica. No havia tingut temps de crear-me expectatives per al concert, però un sisè sentit em deia que estava a punt de passar una cosa molt gran. Les nits memorables, quan són inesperades, són doblement memorables.

Start me up va fer-nos posar la pell de gallina, només començar, però també en el seu just moment Simpathy for the devil, It's only rock and roll, Honky Tonk woman, Satisfaction, i que carai, tot el concert! El Jagger es menjava l'escenari, estava imparablement sexi. El Keith Richards, potser sense tanta empenta, i penjant-se d'alguns acords de tant en tant, però autèntic com mai, igual que Ron Wood i Charlie Watts.

El que aquests sexagenaris ofereixen és espectacle en essència. L'escenari és espectacular, la banda és espectacular, la veu i les cames de la corista són espectaculars, el vestuari, l'actitud i els seus temes, no cal dir-ho ja gairebé han passat a l'estadi de clàssics.

Definitivament la vaig encertar marcant el número del Sergi a les sis de la tarda del 21 de juny de 2007.