divendres, de juny 15, 2007

Repte pendent

Ahir, amb la pujolitis que l'edat m'encomana, vaig tornar a la muntanya. Aquesta vegada el repte era Les Baumes Corcades, una via ferrata d'iniciació que hi ha al bonic poble de Centelles.
L'instigador de totes aquestes temeritats que últimament perpetro és l'amic Capdevila. Per la meva absència de forma física als braços, ja el vaig advertir que aquest era un repte que jo no veia massa clar d'acabar amb èxit. De fet, més que als braços ens hi hauriem de referir com als filferros. Mai hi he tingut força, per més que ho intento arreglar al gimnàs amb peses de 3 kg que sembla que en pesin 1500.

Les Baumes Corcades són 3 trams de paret plenes d'escaletes que et faciliten molt l'ascens. Té algun moment crític pels qui no hi estem avesats, ja que el primer tram s'enfila com un dimoni i de seguida. Jo vaig cometre l'error de mirar avall i a partir d'aquell moment les cames no van deixar de tremolar fins que no van tocar a terra de nou. Si, vaig tenir por i em va anar d'un tris que no em paralitza.

El segon tram és el més senzill, pràcticament és tot un flanqueig en horitzontal i et permet unes vistes espectaculars a la plana.

A l'últim tram, quan ja anava confiada que allò estava al sac, m'hi esperaven dos desplomats i una escala penjant al buit. Glups. El primer desplomat el vaig patir molt, però el vaig fer. L'escala feia més impressió del que semblava, i també la vaig fer. Però el segon desplomat, amb els meus braços-filferro engarrotats per l'esforç se'm va resisitir. Merda! Quan vaig pujar pel caminet dels covardiques i vaig veure que només m'havien quedat per fer tres esglaons em vaig cagar amb tot el que se'm va ocòrrer.

Avui tinc agulletes a tot arreu, però em fa més mal l'espineta dels tres glaons. Com em dic Rituslee que torno i l'acabo.

To be continued...

*aquesta si que sóc jo. Merci Lluís, per la foto i per tot plegat!

18 Comments:

Blogger Clint said...

això d'anar penjant-se per les montanyes...no serà una crisi dels 30?

Dona l'impresió que cansa!

5:23 p. m.  
Blogger Vito said...

Que llesta que ets! Massa evident? No hauria d'haver posat que m'havien inspirat fa poc. GRRR. ;P

10:14 p. m.  
Blogger Rituslee said...

Clint, evidentment que ho és, ja deia en algun post que jo abans aquestes coses no les feia... cansar? una mica d'agulletes, però valen la pena. Com diu el meu avi si un dia et lleves i no et fa mal res és que t'has mort

Vito, jaja, ho sabia!!! quan vilguis et dono un cop de mà amb el blog

11:03 a. m.  
Blogger DooMMasteR said...

Sí que ho diuen, sí que val la pena fer barrancs i aquestes coses!
Jo soc un cagat per aquestes coses. Prefereixo tocar de peus a terra ;-)

Petons!

11:32 p. m.  
Blogger Pedra Lletraferida said...

Veig que malgrat els teus "filferros" (l'opinió que compta és la de la gent que t'envolta, però!) tens dins del cor un motor ben fort i calçat a prova de parets de por.
Calla, calla, que el meu té una adhesiu penjat que hi posa "prohibides les pendents de més de 45º"!... Hehehe... =)
Ets una màquina, Rituslee!.

Salutacions cordials.

6:42 p. m.  
Blogger Charlie Hi-Hat said...

Ei Clint! Discrepo!
Lo de la crisi dels 30 és el fet de que aquestes coses et comencen a fer por. Això ho fas de jove i pujes amb un braç!

11:03 a. m.  
Blogger Charlie Hi-Hat said...

(de més jove, vull dir :P)

11:39 a. m.  
Blogger DooMMasteR said...

Caram! Semblas tota una profesional a la foto ;-)

Petons!

11:11 p. m.  
Blogger Clint said...

va home va, si teniu escales mecàniques i tot! jajaja

molt maca la foto ;)

3:19 p. m.  
Blogger el perdedor said...

Què tal, la presentació els 3 Monts?

3:34 p. m.  
Blogger Rituslee said...

bé, hi eres?

5:15 p. m.  
Blogger el perdedor said...

Sí, glups.

7:01 p. m.  
Blogger Rituslee said...

Perdedor, ens coneixem?

7:39 a. m.  
Blogger el perdedor said...

Ara suposo que de vista...

9:01 a. m.  
Blogger Rituslee said...

podries haver saludat, no?

11:49 a. m.  
Blogger el perdedor said...

Noia, no ho tenia clar! No em surt d'anar pels puestos preguntant: "Tu ets la Rituslee?". Joder, quin tall! Osti, només de pensar-ho... I com perquè et diguin: "la quèeeeee?".

Sap greu...

12:04 p. m.  
Blogger Rituslee said...

juas! si potser tens raó. Jo tampoc em veig preguntant a cap de tots aquells senyors serios del Palau Robert si algú d'ells era El Perdedor... en fi, seguiré pensant-hi

4:32 p. m.  
Blogger el perdedor said...

Tia! No fotis, "senyor"!
A més, jo hi era des de les 10 (i no sé per què, que la feina ja la teníeu feta i ja sabíeu què havíeu de fer de sobres!). Ara ja ho saps.

8:17 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home