Repte pendent

Ahir, amb la pujolitis que l'edat m'encomana, vaig tornar a la muntanya. Aquesta vegada el repte era Les Baumes Corcades, una via ferrata d'iniciació que hi ha al bonic poble de Centelles.
L'instigador de totes aquestes temeritats que últimament perpetro és l'amic Capdevila. Per la meva absència de forma física als braços, ja el vaig advertir que aquest era un repte que jo no veia massa clar d'acabar amb èxit. De fet, més que als braços ens hi hauriem de referir com als filferros. Mai hi he tingut força, per més que ho intento arreglar al gimnàs amb peses de 3 kg que sembla que en pesin 1500.

Les Baumes Corcades són 3 trams de paret plenes d'escaletes que et faciliten molt l'ascens. Té algun moment crític pels qui no hi estem avesats, ja que el primer tram s'enfila com un dimoni i de seguida. Jo vaig cometre l'error de mirar avall i a partir d'aquell moment les cames no van deixar de tremolar fins que no van tocar a terra de nou. Si, vaig tenir por i em va anar d'un tris que no em paralitza.

El segon tram és el més senzill, pràcticament és tot un flanqueig en horitzontal i et permet unes vistes espectaculars a la plana.

A l'últim tram, quan ja anava confiada que allò estava al sac, m'hi esperaven dos desplomats i una escala penjant al buit. Glups. El primer desplomat el vaig patir molt, però el vaig fer. L'escala feia més impressió del que semblava, i també la vaig fer. Però el segon desplomat, amb els meus braços-filferro engarrotats per l'esforç se'm va resisitir. Merda! Quan vaig pujar pel caminet dels covardiques i vaig veure que només m'havien quedat per fer tres esglaons em vaig cagar amb tot el que se'm va ocòrrer.

Avui tinc agulletes a tot arreu, però em fa més mal l'espineta dels tres glaons. Com em dic Rituslee que torno i l'acabo.

To be continued...

*aquesta si que sóc jo. Merci Lluís, per la foto i per tot plegat!