Repte assolit

Ahir em trucava l'amic Capdevila recordant-me que tenia un repte pendent. Les Baumes Corcades. Només el nom ja impressiona. El dia que vaig deixar a mitges el segon desplomat de l'últim tram, haviem acordat que m'entrenaria els dies que fes falta per tornar-hi i acabar-la. Ahir li vaig dir que endavant, que em veia en cor de tornar-ho a intentar.

A Centelles hi feia vent i ens esperaven les dues parets inicials que fa quinze dies em van garratibar de pànic. Avui sé que va ser aquesta por inicial la que va esgotar la poca força dels meus bracets.

Aquesta tarda tenia clar què m'esperava. Les forces les he dosificat amb certa previsió pel final que sabia que era el més complicat per mi. Ha arribat l'últim tram i tris tras, tris tras, un glaó rera l'altre, sense cap de les sensacions d'estar al límit de les meves forces de fa dos dijous.

He arribat a dalt pensant que m'havien canviat la muntanya. Avui he vist que fa quinze dies no em van traïr els braços, em va traïr la ment. Lliçó apresa, cal pensar en positiu, sempre.

Gràcies Lluís per confiar, malgrat tot, plenament en mi!