Formentera

He estat uns quants dies sense escriure, molts dies, massa. Torno a la càrrega, que m'han quedat moltíssimes coses al tinter. De fet, m'ha passat diverses vegades que després de viure, veure, sentir segons què, immediatament pensava: això és motiu de post. Hi estaré enganxada, també a això?

Arrenco amb la crònica de Formentera, hi vaig estar només quatre dies. L'escapada a aquesta illa havia de servir per prendre distància, pensar poc, i renovar-me. Hi ha realitats massa complexes i contradictòries com per afrontar-les anb serenitat sense haver-te'n allunyat, ni que sigui uns dies.

Arribar a l'illa va ser llarg i esgotador, sobretot tenint en compte que ho vam fer en vaixell i que els horaris del buc Barcelona Eivissa amb el ferry Eivissa Formentera eren impossibles de casar.

A Formentera tot és a prop, aquesta vegada vam llogar un cotxe, a la propera la faig en BTT. L'interior està ple de cminets que ja vaig tastar sortint una tarda a còrrer entre murs de pedra, casetes blanques, cabres i un sol que et deixava KO al cap de cinc quilòmetres.

El plan era fantàstic, no hi havia plan, amb la qual cosa cada matí ens llevàvem i després d'esmorzar ens n'anavem a la rotonda de Sant Francesc i decidiem cap on tiràvem. Collonut, anéssis on anéssis hi havia platges de sorra blanca amb l'aigua netíssima, de tres blaus diferents, o quatre. A la platja hi havia gent, però caminant deu minutets estaves pràcticament sola.

I aleshores t'estarracaves al sol com un llangardaix i fruïes del no fer absolutament res. Res de res. De tant en tant llegir, un cigarret i un bany. A la tarda, entre cafè i cafè, una volta per les botigues de joies i d'artesania, contemplar la posta de sol, un concert de jazz a la plaça de l'església. Res més que això. En altres èpoques això m'hagués posat molt nerviosa, ara em posa nerviosa pensar que no hi torno fins l'any que ve.