Stones, versió íntima
Va ser en el mateix moment de marcar aquell número de telèfon que vaig saber que allò ja no tenia aturador. Sonava Simpathy for the devil i em vaig quedar sola en un estadi olímpic ple de gent. Sóc impulsiva. No podia distingir si hi havia algú a l'altra banda del telèfon escoltant, i no vaig dir res. No calia. Aquella, no era una simple trucada, era tota una declaració d'intencions.
Benvinguda incertesa, Pleased to meet you / hope you guess my name.
Benvinguda incertesa, Pleased to meet you / hope you guess my name.
posted by Rituslee at 10:58 a. m.
7 Comments:
Sort en tenim del Verb (amb majúscules), i la seva capacitat per fer-nos comprendre a nosaltres mateixos i el nostre voltant. I has d'estar plenament orgullosa de ser tan sincera, emocionalment, tant amb tu mateixa com amb els que t'envolten. Una abraçada.
em sembla que m'he perdut algo...
Aquesta cançó mola tant, que hasta molen les versions --que ja és dir...
(Sé que no parlaves de música, Ritus)
Sembla que això és ùn moment important per a tú, però com en Charlie, no ho he acabat d'entendre.
Rosita, i a tu merci per ser-hi...una abraçada ben gran
Charlie, Puji, només us heu perdut un culebrón venezolano més vell que anar a peu... però és un rollo explicar-lo.
Perdi, pleased to meet you a tu també! Si que mola aquesta cançó, si...la cançó i el moment d'inflexió que per mi significa.
Què vols que et digui, alguna cosa que comença amb Simpathy for the devil no pot acabar mai malament!
Stones intims, sona fantàstic!
yaaaaaaawn...!
Publica un comentari a l'entrada
<< Home