Felicitats Cuperus!

Cuperus de Sant Celoni, moltíssimes -en concret 729 - felicitats per la feina feta. Aquests tres anys d'insistir en que poble més just no és cap utopia s'ha traduït en dos regidors decisius. Teniu la governabilitat a les vostres mans.

Ningú havia confiat en les vostres possibilitats i els heu deixat amb un grandiós pam de nas. Les millors expectatives s'han vist més que superades.

Ahir, quan em cantàveu els resultats per telèfon se'm van posar els pèls de punta d'emoció. Hagués pagat per poder estar a Sant Celoni ahir a la nit però -coses de la vida- no va poder ser. M'ha costat dormir de contenta com estava per vosaltres.

Ho fareu de conya, n'estic segura.

Petons d'una celonina a l'exili.

New York, New York

Fa uns quants anys que em ronda pel cap anar a New York. Encara no he travessat l'atlàntic, i crec que quan ho faci, Nova York serà la primera ciutat que visitaré. Em fascina, no sé ben bé per què, però és així.

Aquest estiu tampoc podrà ser. Podria ser, però hauria de ser sola, amb la qual cosa -jo que sóc molt cagadeta per anar sola pel món- no seria ben bé el mateix. A més a més, tampoc m'agrada massa la idea d'anar-hi el mes d'agost. Prefereixo qualsevol altre mes, quan la gent de les ciutats és a les ciutats i els donen aquell nosequè de personalitat col·lectiva; l'agost és un mes fantàstic per jeure a l'ombra i remullar-se al mar, no està pensat per trepitjar asfalt.

En fi, que per passar-me el mono, m'he comprat un llibre que es diu Historias de Nueva York, d'un tal Enric González, que va ser corresponsal del País durant uns anys allà. El llibre és una crònica dels orígens de la ciutat, dels personatges de la història que hi han fet fortuna, què significa ser del Mets o dels Yankees, com són en realitat els mítics barris del Bronx, Brooklyn, Queens i Manhattan, i de la gent amb la que va coincidir el periodista a la gran poma. M'ha agradat molt llegir la ciutat a través d'algú que hi ha viscut i que se l'ha estimat. M'ha agradat tant que encara tinc més ganes d'anar-hi.

Mentrestant ja m'estic pensant la tàctica per convèncer el meu jefe que ningú és imprescindible i menys una setmana de gener .

Com el temps

Fa cinc minuts: emprenyada, ansiosa, cansada de sentir-me, cansada de sentir-te, seriosa, decebuda, sola, fins allà de tant conduïr, a la putaparra.
Fa deu minuts: encantada d'escoltar-te, espitosa, activa, desbordada, fins on vols que condueixi?, resolutiva, al cas.

I així ja porto uns quants dies, buff...
Tinc excusa, és primavera (?)
Doncs quina merda de consol.

Experts en merda

Acabo de sortir al carrer i he vist això. Acte seguit he tornat a casa, he agafat la càmera i he anat a fer la foto a aquest cartell. A part que la pàjara del pp posa cara d'estar-se aguantant un pet, fixeu-vos en l'eslògan.

Els del pp de Caldes creuen que el poble està ple de merda i que una brigada de polítics experts en merda el poden netejar. És això?

Si no és això, fa tuf de xenofòbia.

He vist altres cartells on algun calderí ràpid de ment i de reflexos ha estripat les paraules "un equip"...

Com una champion!

Per si no en vaig tenir prou diumenge avui m'he superat. La de la foto és la Rituslee quan encara reia a sobre la bici. Quan estava al quilòmetre 34 i m'ha agafat la pajarraca no reia tant. Sort que el trencacames de La Volta de les Fonts en té 35 i he arribat al punt de partida amb una mica de dignitat.

Avui sí que no puc dir fava. Quin tutele! Sort de l'amic Capdevila, que al principi no donava un duro per mi -tot sigui dit- m'ha estat donant ànims fins al final.
Bé i sort de les meves cames, que també han resistit fins al final.

Avui si, a dormir cansada però contenta. El que he fet avui, tenint en compte la mala vida i que només puc anar al gimnàs un cop o dos per setmana, és una proesa.

Em sembla que amb això de fer-ne 30 m'està agafant un rollo com al Pujol amb l'Aneto. De veritat, jo abans no les feia aquestes coses...

els 3 monts

Avui és diumenge i m'ha tocat treballar. Llevar-me mooolt d'hora, agafar el cotxe fins a Sant Llorenç Savall i inscriure a 300 persones a la caminada popular dels 3 monts. Els 3 monts és un itinerari que comença al Montseny i acaba a Montserrat. I ara direu: com la Matagalls-Montserrat que es fa del tirón a l'octubre? Bé, si però no. Els 3 monts està dividit en 6 etapes i no totes coincideixen amb la travessa clàssica.

Avui hem inaugurat el tram que passa de Sant Llorenç a Mura, i per allò de conèixer bé allò de què parles, he fet la caminada amb els 300 valents que s'hi han apuntat. Déu n'hi dó, l'he feta en quatre horetes i mitja i bastant a pinyó, però he tingut temps de fer mooooltes fotos.

Entre el dia que era sensacional i que els boscos estan esclatants de vegetació, he flipat amb l'espectacle natural del Vallès. Realment encara hi ha trossets de país poc coneguts i que valen molt la pena de visitar.

Si algú s'hi anima a fer l'itinerari dir-vos que l'editorial Alpina ha tret una topoguia per fer tot el reorregut sense perdre's cap detall, i si no, espereu-vos un mes que estarà completament senyalitzat i no tindrà cap mena de pèrdua.

i dimecres encara tinc son

Vaig deixar el post del pont el dilluns al matí, quan encara quedava tot el temps del món per descansar. I així ho he fet, a part de baixar a fer una barbacoa al flamant jardí-selva de ca la Talfu, i per fi allà beure'm una Rossita (uhmmmm realment la Rossita està molt bona). He dormit, dormit i dormit. De tant en tant em llevava per menjar alguna cosa i canvi de posturita.

Ahir em vaig llevar per fer un cine: El número 23, realment em podia haver quedat dormint..

Per això no entenc que després de dormir tant encara tingui son... ui divendres!